Cavall Bernatvia Normal V+

---

Icona i símbol de Montserrat 

Montserrat / Zona Cavall Bernat / Cavall Bernat / Via Normal

Per diverses raons, entre les que cal destacar les que tot seguit es detallen, el Cavall Bernat no sols és la muntanya més coneguda i rellevant de Montserrat, sinó també una de les més emblemàtiques de Catalunya: 
- La seva posició central, dins el massís, i enlairada sobre la carena, fan que destaqui pràcticament des de tot arreu; convertint-lo en un dels trets típics més característics del perfil de la Muntanya de Montserrat. 
- Aquesta és una agulla montserratina amb llegenda pròpia, coneguda com Llegenda del Cavall Bernat (1). 
- La reputació d'inexpugnable de que gaudia al principi, així com les circumstàncies poc menys que èpiques en que es va produir la primera escalada l'any 1935, van sumar-se a la fama i a l'interès general per aquesta muntanya. 
- Les nombroses històries i anècdotes associades a aquest cim són ben conegudes i prou interessants com per haver merescut ser publicades en un llibre per sí soles: Història d'una pedra: Cavall Bernat de Montserrat, 1935-1985, d'en Jaume Barberà i Suqué. 

Per tot plegat, així com per la longitud, elegància i dificultat de les vies d'escalada que solquen les seves parets, el Cavall Bernat és un cim de referència, i un dels més cobejats per la comunitat dels escaladors.

Aproximació: Més o menys 1 hora i ¼
Des del Monestir enfilem amunt pel camí de les escales (camí vell de Sant Jeroni).
Passat el Pla dels Ocells, seguim una bona estona, atents fins a trobar un corriol a mà dreta (fita). 

Poc evident a l’inici, després és un marcat corriol. Arribats a una bifurcació, prenem el corriol a mà dreta que ens du sense pèrdua a la base del Cavall.

Llargs : 
L0 30 m  II / III

llarg de tràmit, grimpada sense assegurar

L1 05 m  V+

flanqueig horitzontal, molt polit, potser el més difícil de la via 

L2 40 m  IV+ / V / IV

llarg per fruir, vertical, fàcil de protegir

L3 20 m  IV / III

llarg sense complicacions

Descens: 
Per la mateixa via, un ràpel (dues cordes de 60 metres) amb l’inconvenient del fregament de corda, o la millor opció amb dos ràpels, un fins d’amunt de la berruga i l’altre fins l’inci de via.

Nota: 

(1) La llegenda del Cavall Bernat: 
La llegenda del seu origen diu que un llenyataire que havia de transportar feixos de llenya al Llobregat el diable li va prestar un cavall anomenat Bernat, ràpid com un llampec, perquè l’ajudés en aquesta feina. ’Cavall Bernat, Cavall Bernat, baixa la llenya al Llobregat’ diu que deia el llenyataire al cavall. Però qui fa pactes amb el diable alguna cosa ha de donar a canvi. La condició imposada pel diable va ser que al cap de deu anys el llenyataire li havia de proporcionar un altre cavall de característiques similars. El llenyataire es va fer ric gràcies a l’ajuda del cavall Bernat però el dia que es complien els deu anys, el diable li recordà la promesa que el llenyataire ja havia oblidat. Davant d’això, la seva muller va pregar a la Verge i una llum va omplir l’indret. Després de l’ensurt, el diable i el cavall Bernat havien desaparegut i en el seu lloc s’alçava una pedra assenyalant el cel.

Breu: 
Diuen que el Cavall Bernat no pot faltar a cap currículum, ni blog de muntanya per tot el seu significat. Una peça preuada on la seva via més senzilla (via normal) també ofereix resistència. Una via que no regala res i que ens l’haurem de guanyar com cal.
Fa temps que la teníem a la llista d’ascensions d’obligat compliment.
Una via idònia a l’estiu per la seva orientació, però que requereix prèviament suar la cansalada per l’aproximació. La via es troba ben assegurada i opcionalment podrem posar a la llarga fissura algun “friend” per a reforçar si s’escau.
Tot plegat una jornada ben rodona, bona aproximació per fer cames i una escalada essencial.

Cordada: PeP & PeP