Lo Piolet

Trescant una estona més pel Patrimoni Mundial de la UNESCO

Amb una longitud de 14 quilòmetres, la tercera etapa del Camí Natural part de la plaça de Chipude i, després travessar els nuclis rurals del Cercado i Las Hayas, on destaca l'artesania i la gastronomia tradicional, s'endinsa en ple cor del Parque Nacional de Garajona (1) i, a la zona del Jardín deLas Creces, per acabar al poble de Vallehermoso (2), històricament un dels principals eixos de l'agricultura d’exportació. Des d'aquest últim punt el caminant pot fer una extensió del recorregut (4a etapa) a través d'un ramal de 3,7 quilòmetres, fins a la Playa de Vallehermoso.

Desnivell: + 350 metres / -1250 metres aprox.

Distància: 14,20 Km. aprox.

Ruta:
Chipude - Los Lavaderos de la Vica - El Cercado - Las Hayas - Parque Nacional de Garajonay (1) - Las Creces - mirador Risquillo del Corgo - roque Blanco - Rosa de las Piedras - Presa de La Encantadora - Vallehermoso (2)

Recorregut:
A les faldes de la zona arqueològica de la Fortaleza està situada la localitat de Chipude, punt de partida de la tercera etapa del Camí Natural. Començant després del panell informatiu que hi ha en un dels laterals de la plaça, on destaca l'ermita de Nuestra Señora de la Candelaria del segle XVI, la ruta voreja la localitat fins que s'uneix amb la CV-18 a l'altura de Los Lavaderos de la Vica. Després de recórrer uns 200 metres per la carretera, el camí es desvia a l'esquerra per travessar el barranc de Los Manantiales, encara sota la imponent presència de la Fortaleza de Chipude, que el viatger poc a poc va deixant enrere.
Després de tornar a creuar la CV-18, el camí continua fins El Cercado, nucli rural de gran tradició terrissera on se segueix treballant el fang sense l'ajuda del voltant de la manera prehispánica, mostrant un paisatge esquitxat de palmeres canàries, hortes i antics bancals al barranc de La Matanza. El camí travessa el nucli urbà fins a arribar al panell informatiu situat al final del poble, on la ruta abandona la zona asfaltada per transformar-se en un corriol que de nou condueix al viatger per un bell paisatge de vessants abancalades sobre la capçalera del barranc de la Agua, pertanyent a Valle Gran Rey, on es troba el parc rural del mateix nom, sens dubte, el més impressionant dels barrancs de la Gomera. A les parts més altes es distingeixen les capes de roca de successives erupcions volcàniques, apareixent al fons diverses poblacions que s'assenten sobre les fèrtils terres dels fons de vall. És una de les vistes més espectaculars del camí. Després d'un curt però continuat ascens travessant un tram en el qual s'ha de prestar atenció a possibles despreniments, s'arriba al nucli rural de Las Hayas, precedit d'un magnífic palmerar. Els últims 680 metres transiten per la carretera que travessa la petita població. Prenent el camí del Coromoto, s'arriba a la ermita de la localitat, en la qual hi ha una zona condicionada amb taules, graelles i font d'aigua potable. En pocs metres, el viatger s'endinsa de nou en els límits del Parque Nacional de Garajonay (1).
Després de prendre una desviació a la dreta per un estret sender, aviat s'arriba un altre camí que permet gaudir de nou de la màgia d'aquests boscos de laurisilva, embolicats habitualment en boires que proporcionen a la vegetació l'anomenada pluja horitzontal, l'aportació d'aigua arriba a superar fins i tot al de les precipitacions verticals. L'etapa prossegueix fins arribar a la zona recreativa de Las Creces, antiga pleta on criava guanyat fins als anys 50, que actualment ofereix al viatger un racó on prendre un descans i refrescar sota els grans arbres.
Després de creuar la carretera dorsal (GM-2), comença el descens pel vessant de la muntanya de Araña entre un atractiu bosc de laurisilva, a on els abundants molses i líquens continuen cobrint completament els troncs dels arbres. El mirador Risquillo del Corgo ofereix una àmplia panoràmica de la conca de Vallehermoso, històricament la zona agrícola més productiva de l'illa. La ruta continua per la cimera passant per una zona de transició entre el monteverde i el bosc de savina canària (Juniperus phoenicea var. canariensis) més extens de l'arxipèlag, zona coneguda com l'altiplà de Vallehermoso. Una vegada que el camí travessa la pista forestal que va a l'ermita del Carme, comença un descens serpentejant, en el qual se succeeixen trams escalonats amb esglaons de fusta, que condueixen fins a un turó rocós des del qual es pot contemplar la fèrtil vall de Vallehermoso, flanquejat pel roque Cano, on les savines esquitxen manera de lunars tot el vessant. Seguint les indicacions del camí, s'arriba a un nou encreuament de camins amb una petita captació d'aigua, per continuar per un curt però pronunciat descens entre vinyes abancalats al peu d'una gran paret de roca, que condueix fins a la pista asfaltada que va a la Rosa de las Piedras, petit nucli rural situat al barranc del Ingenio. En poc més de 400 metres s'arriba a la presa de La Encantadora, un dels principals embassaments de l'illa, on una àrea recreativa amb diversos panells indicadors convida a descansar i gaudir d'aquest paratge.
La ruta continua vorejant la presa pel seu costat dret, en un tram de 1,25 km de camí mal asfaltat que transita als peus del roque Blanco, pel qual caldrà anar amb precaució a l'estar compartit amb vehicles i presentar risc de despreniments. En aquest punt el camí es transforma en un camí, iniciant-se un exigent ascens de, aproximadament, 500 metres, durant el qual es pot gaudir del paisatge, la geologia i la vegetació predominant a la zona Nord de l'illa. A més del fayal-brezal, la propera cara Nord del roque Blanco alberga importants poblacions de plantes rupícoles, molts d'ells endèmiques, i la millor comunitat d'arboç canari (Arbutus canariensis) de l'illa.
Al final de la pujada, el caminant podrà delectar-se amb les fascinants vistes dels barrancs del Ingenio (Oest) i de Gargot (Est) sota la imponent figura del roque Cano, als peus del qual troba Vallehermoso (2). Des d'aquí i fins arribar a aquesta localitat, el camí descendeix proporcionant belles panoràmiques del barranc del Ingenio i la seva vall clapejat de palmeres canàries i bancals.
El camí s'endinsa a Vallehermoso (2) per la carretera del barranc del Ingenio i, seguint els senyals que van apareixent en diferents punts de la localitat, desemboca a la plaça de l'Ajuntament, on un cartell informatiu indica el final de l'etapa. En aquesta mateixa plaça es pot enllaçar amb una de les etapes del Camí Natural Costas de la Gomera, amb el qual tindrem possibilitat de tornar a creuar-nos a la platja de Vallehermoso.

Curiositats:
(1) El Parque Nacional de Garajonay va ser creat el 1981 amb la finalitat de protegir la millor mostra conservada de laurisilva canària, i va ser inclòs el 1986 a la llista del Patrimoni Mundial per la UNESCO com reconeixement als seus valors naturals, aconseguint així la màxima categoria que pot arribar a un Espai Natural Protegit. Ocupa una extensió de 3.984 ha, localitzant-se en el planell central de l'illa de la Gomera. La presència durant tot l'any del mar de núvols provocat pel xoc d'aire humit transportat per els vents alisis del nord-est amb els cims de les illes fa que l'aire s'elevi i es condensi formant una zona de boires, indispensable per a l'existència del monteverde canari, formació vegetal dominant i característica del Parc. Sota el terme de monteverde s'engloben els dos tipus de bosc que ocupen el 85% de la superfície del parc, la laurisilva, bosc nuvolós subtropical amb arbres les fulles s'assemblen a les del llorer, característica del qual pren el nom, com el viñatigo (Persea indica), el til•ler (Ocotea foetens), el llorer (Laurus azorica), el pal blanc (Picconia excelsa), el acebiño (Ilex canariensis) o el sanquino o sanguinero (Rhamnus glandulosa), amb una gran quantitat de molses, falgueres i plantes herbàcies que ocupen els enclavaments més humits i ombrívols, i el fayal-brezal, formacions amb elevada presència de brucs de port arbori (sent el parc un dels llocs del món on aquestes plantes aconsegueixen més gran) i fayas, que apareixen en llocs més secs, amb pitjors sòls per això solen aparèixer en els límits superiors de la laurisilva i a les zones escarpades i exposades al vent com a resultat de la degradació de la laurisilva per l'acció antròpica. Al Parque Nacional de Garajonay habiten multitud d'espècies de flora i fauna, comptant amb uns 120 endemismes vegetals i més de 150 animals, el que el converteix en el lloc d'Europa amb major nombre de endemismes per unitat de superfície.
(2) Vallehermoso és la capital del segon municipi més extens de la illa, amb una població de gairebé tres mil persones el 2013, estant situat a la part Nord-occidental de la mateixa. Destaquen les edificacions senyorials del seu casc històric, desenvolupat al voltant de l'església de San Juan Bautista, amb nombroses casalots de dues plantes de teulada a quatre aigües i teula àrab, testimonis del protagonisme la tradicional riquesa agrícola de la comarca. No en va, Vallehermoso era ja al segle XVII el nucli més pròsper de l'illa, gràcies al comerç d'exportació del vi. A la fi del segle XIX, l'arribada de nous cultius hortícoles com el tomàquet, i sobretot el plàtan, que es van conrear en els fons de vall i les vessants més favorables, van millorar l'economia local, tot i que finalment el mercat va acabar decaient. Cal destacar la riquesa de l'artesania del municipi, albergant als millors terrissaires tradicionals i constructors d'instruments musicals com són les chácaras i el tambor de la Gomera.

Breu:
Tercera etapa que ronda espectaculars barrancs i que torna a endinsar-se gratament, un altre vegada, per l’espectacular Parque Nacional de Garajonay (1). Un parc impressionant que ens ha sorprès moltíssim per la seva humitat, flora i fauna generada pels vents alisis que li proporcionen la coneguda pluja horitzontal. Aquesta vessant del Parc potser resta un xic menys humida per la seva orientació. L’etapa torna a discórrer pels llocs de més interès, miradors, roques i barrancs. Altre cop hem obtingut molt bones sensacions d’aquest tram de la travessa. Per l’illa ens hem mogut amb la GUAGUA (transport públic de l’illa) tenint la capital de San Sebastián com a base d’operacions.

Els senderistes: Josep i Mercè