Costa Pubilla  2056








Miradors del Prepririneu Català 

La Serra de Montgrony és és una continuació natural de l’eix Cadí-Moixeró , situada a cavall de les comarques del Berguedà i del Ripollès, als municipis de Castellar de n'Hug (Berguedà) i als municipis de Campelles, Gombrèn, Planoles i Toses (Ripollès). L'elevació màxima és de 2.056,1 metres que corresponen al cim de Costa Pubilla o Pla de Pujalts. Abasta des de la Berruga (1786 m) fins al cim de Pedra Picada (2010 metres) passant pel coll Pan (1749 metres), la Covil (2002,5 m), el coll de Coma Ermada (1.876,4 metres), l'esmentat cim de Costa Pubilla o Pla de Pujalts, coll de la Bona (1.889 m), l'Emperadora (1.962 metres) i el coll del Remoló (1.871 metres). 

El santuari o capella de Santa Maria de Montgrony és un santuari marià del bisbat de Vic, situat al Montgrony. Es troba en el cingle de la Serra de Sant Pere, a uns 1370 metres sobre el nivell del mar, en el municipi de Gombrèn, a la comarca del Ripollès. Just sobre el cingle on està situada la capella hi ha l'església de Sant Pere de Montgrony. És un dels principals centres de devoció mariana del Ripollès i fins de les comarques veïnes. Es troba adossat a la gran penya per la qual puja l'atrevida escala que guanya el pla de Sant Pere. Aquesta escala comença a la gran hostaleria del santuari, i la capella o santuari pròpiament dit és a mitja escala i té com a mur de la part Nord la penya nua. S'hi venera una imatge de la Mare de Déu. Es tracta d'una verge negra, refeta en gran part després que un incendi casual, el 1892, destruís l'antiga, segurament del principi del segle XIII, que probablement havia ja estat venerada a l'església de Sant Pere. Les primeres notícies del culte a la Mare de Déu de Mogrony són del 1400, època en què tenia ja un petit edifici a l'indret actual. L'edifici modern fou bastit el 1650-52. 

Desnivell: + 860 metres aprox.

Distància: 13,50 Km. aprox.

Punt de partida: Santuari de Montgrony.
Prenem la carretera GI-401 que va de Campdevànol cap a La Pobla de Lillet. Després de passar la població de Gombrèn la carretera s’anomena GI-402. Un parell o tres de quilometres més endavant prenem per la dreta la carretera de Montgrony. Carretera que no abandonem fins al final on trobarem un l’aparcament del Santuari de Montgrony.

Ruta: 
Santuari de Montgrony - Refugi de les Planelles - Torrent de Vaca Morta - Collet de les Eres - Camp de l’Ordi - Prat de l’Amorriador - Coma Ermada - Collet de Coma Ermada - Costa Pubilla - Roc dels Llamps - búnquer - Collet de la Bona - Fontetes de Meians - Meians - camí de Montgrony a Meians - les Viles Grosses - les Viles Xiques - els camps de Montgrony - Santuari de Montgrony 

Recorregut: 
Sortim de l’aparcament en direcció Nord flanquejats per les cingleres farcides de vies d’escalada esportiva. En poca estona abandonem la carretera i prenem un corriolet que s’enfila proper a la paret. Seguim el corriolet esmentat fins el Refugi de les Planelles, refugi abandonat força malmès. Creuem el torrent per un pontet de fusta i seguim per la pista que ascendeix suaument en sentit Nord. En poca estona, en una corba cap a la dreta, prenem un corriol per l’esquerra que s’endinsa pel bosc en sentit Nord-oest. Seguim pel corriol, en mantinguda pujada, que flanqueja el torrent de Vaca Morta fins al collet de les Eres. Anem regirant en direcció Sud mentre deixem el bosc enrere i seguidament anem regirant cap a la dreta transitant per un terreny més alpí o de pastura conegut com Camp de l’Ordi. Anem seguint intuïtivament la traça, doncs l’enfarinada ha ocultat les possibles marques o senyals. El dia solejat ens ofereix unes precioses vistes de muntanya. Continuem en sentit Nord-est per la zona anomenada Prat de l’Amorriador i en clara direcció cap al torrent de Coma Ermada que davalla per una petita vall enclotada entre els pics de La Covil i Puig de Coma Ermada. Anem remuntant aquesta petita vall, carregada de neu acumulada, fins al coll de Coma Ermada. Des d’aquest coll i esplèndid mirador, podem gaudir d’unes fantàstiques vistes de la vall de Planoles, Puigmal i un munt de cims de l’olla de Nuria, entre d’altres. A continuació, girem cap a l’esquerra i remuntem en sentit Oest la costeruda pujada per l’ampla aresta que ens du directament a l’arrodonida carena que ens donarà l’accés al cim. Seguidament arribem al capdamunt del Costa Pubilla (2.056 metres) també anomenat Pla de Pujalts. Un cim que disposa d’unes privilegiades vistes de 360º des d'on  podem distingir el Taga, serra del Cadí, Pedraforca, Puigpedrós, Tossa d’Alp, Puigmal i Montserrat entre d’altres. Amb l’ajuda d’una oportuna taula d’orientació, podem identificar tot el ventall de cims del voltant. Seguim pel fil de la carena, en sentit Oest, fins el proper cim de Roc dels Llamps (2.049 metres). En aquest cim hi ha un búnquer (1) que formava part de l’anomenada línia P “Organización Defensiva del Pirineo” (2). En el mateix sentit continuem, en davallada, fins al coll de la Bona que igualment ens ofereix unes precioses vistes. Ara girem cap a l’esquerra, en sentit Sud, i anem davallant fent ziga-zagues propers al torrent de Les Fontetes de Meians. Sense referències, anem baixant en clara direcció a l’encaixonamet del torrent per anar a trobar la pista que descendeix fins a Meians. Un cop a la pista, seguim la mateixa fins a Meians i collet de Meians per on pasturen diversos ramats. En aquest punt, girem en sentit Sud-est , i seguim per la pista forestal o camí de Montgrony a Meians. Sense pèrdua, anem seguint la pista mentre passem pel costat de les Viles Grosses i les Viles Xiques. Més endavant arribem a la carretera de Montgrony per la que continuem fins a l’aparcament del Santuari de Montgrony. Aprofitant l’avinentesa ens aproximen a visitar l’interessant conjunt del Santuari de Montgrony amb la capella de la Mare de Déu de Montgrony adossada a la cinglera. Prenem una cervesa per recuperar les forces i retornem a la civilització.

Curiositats: 
(1) En referència a les fortificacions de la Serra de Montgrony ens comenta que el de la Roca dels Llamps és un búnquer per observació i comandament de batalló. Conjuntament amb quatre més per metralladora, un sota el Coll del Remoló, un en els Plans de Nevà i dos pel Coll Roig, i un conjunt de tres entrades pel solell del Tossal de Meians, conformen el que hauria de ser el Centro de Resistencia 45bis, que defensaria el flanc sud dels CR 44, 45 i 46, que atacarien una invasió que entrés per la carretera de la Collada de Toses. També es van construir entre el 1950 i el 1952, en la darrera fase constructiva de l’obra.
(2) La línia P, oficialment Organización Defensiva del Pirineo, va ser una barrera defensiva construïda entre 1944 i 1948 per evitar que, depenent de les èpoques, els maquis (si bé aquesta hipòtesi és poc creïble), el Tercer Reich o els Aliats penetressin al territori espanyol. Estava composta teòricament per uns búnquers, dels quals uns 6.000 van ser acabats. Cap al 1980 es van abandonar definitivament. Per fer el niu de metralladora del Coll del Remoló, a 1.855 m d’altitud, es va crear expressament la pista forestal que hi puja des de la carretera de Castellar de N’Hug cap als anys quaranta. Com a dada curiosa direm, segons el periodista Antoni Llagostera, que per construir la fortificació es van necessitar 100 kg de ferro i 3,5 tones de ciment. El búnquer de la Roca dels Llamps (o Tossal de Meians) situat a 1.985 m d’altitud, és més gran, d’entrada subterrània (una roca despresa dificulta una mica l’entrada al seu interior), de dues estances (potser una per pernoctar els soldats), millor preparat i relativament més freqüentat perquè ve de pas del camí que puja al Costa Pubilla des del Coll de la Bona tot carenant la Serra de Montgrony. El que és obvi és que totes dues fortificacions tenen una excel•lent visió sobre la vall del Rigat i la carretera de la collada de Toses. 

Breu: 
Aprofitant l’inesperada nevada que va enfarinar tot el Pirineu i Prepirineu, ens vam apropar a estirar les cames per l’interessant i sovint oblidada, Serra de Montgrony. Excursió còmode que circula per uns indrets que ens ofereixen unes amplies i magnifiques vistes del Pirineu i Prepirineu. Igualment la neu sempre li dóna un punt afegit al paisatge de muntanya. Tot plegat, hem gaudit de tots els elements d’una completa jornada de muntanya en tots els sentits.

Els caminants: Josep i Mercè

Print Friendly and PDF