Miranda de les Boïgues
via Sílvia  V





Ascensió hivernal ? potser SI

Montserrat / Zona Agulles / Miranda de les Boïgues / Via Sílvia

Aproximació:
Sortim de Can Maçana fins el coll de la Portella. 
Prenem el camí cap al refugi Vicenç Barbé i abans d'arribar trobarem un trencall a mà esquerra que es dirigeix decididament fins a peu de via.

Llargs:
L0 20 m II / III
grimpada fins a peu de via
L1 35 m III / IV+ / IV
exel-lent placa montserratina, escalada plaent
L2 15 m V / IV
sortida més vertical amb roca de primera

Descens:
Caminar cap a la cara Nord-oest de l'agulla. Desgrimpar uns 4 metres aprox. (no treure's els peus de gat) i pujar la punta de l'esquerra. A continuació baixem agafant-nos a uns cables i cadenes. Ara pugem al bloc de l'esquerra i ja som al camí de marques vermelles que ens durà al coll de les Portelles.

Breu:
El dia ja pintava malament, però les ganes de tocar paret ens va fer anar-hi malgrat el desfavorable pronòstic meteo. Així doncs al Bruc ja teníem una temperatura de 3 graus positius. 
Degut a les condiciones meteorològiques decidim no complicar-nos gaire l’existència i ens marquem com a principal objectiu la Miranda de les Bohïgues per la seva via Sílvia i si desprès el temps millora ja veurem si ens enfilem per alguna altre agulla. 
Ens plantem a peu de via on ens calcem els estris farcits de roba doncs fa una rasca important. 
Tot just comencem el primer llarg cau alguna que altre volva de neu, encara que confiats que no anirà a més la cosa seguin endevant. 
El primer llarg L0 d'aproximació de II / III el passem sense encordament per anar alleugerant el tema. 
El segón llarg L1 ja s'enfila i ens presenta un grau de IV+ amb les assegurances justes i correctes, ni més ni menys, per anar fent.
L’únic inconvenient que trobem es que la nevadeta està prenent cos. Som a la segona reunió i la nevadeta ja té cos i forma, s’ha fet adulta de cop.
Molt maco però la roca està molla, el tema rellisca, hem de sortir per damunt "sin prisa pero sin pausa".
A més els dits de les nostres apreciades mans estan garratibats pel contacte amb les presses i pel fred, perdent el tacte amb la roca.
El tercer llarg presenta una sortida de V per desprès anar defallint la seva inclinació. 
Amb la roca molla sortim al capdamunt de la Miranda amb cautela. 
Fot un fred considerable, terreny d'aventura i potser hem fet una ascenció hivernal ?. 
Poques vistes, avui no és el millor dia per fer fotos, així que fem poques fotos i tirem avall que això no para. 
Una via maca, disfrutona, però segurament s’hagués gaudit més amb sol i una mica més d’escalfor.
Haurem d’esperar fins que l’hivern torni a marxar per tornar a l’atac, avui ens ha impulsat les ganes d'escalar.

Cordada: Pep & Pep

Print Friendly and PDF