Via Verda del Llobregat






Via Verda del Llobregat també anomenada del Carrilet

Plàcid itinerari per la Via Verda del Llobregat entre la Colònia Rosal i el pantà de la Baells que discorre pel traçat del Carrilet, antic ferrocarril de via estreta de finals del segle XIX que transportava persones i mercaderies de Manresa a Guardiola de Berguedà resseguint el curs del riu Llobregat. L'antiga fàbrica de la Colònia Rosal i el Canal Industrial de Berga testimonien l'intens aprofitament que el Berguedà ha fet del Llobregat des de l'antiguitat fins als nostres dies. La ruta permet contemplar també un magnífic entorn natural, amb extensos boscos de pins i una frondosa vegetació de ribera, i dues joies de l'arquitectura medieval catalana: el pont gòtic i l'església preromànica de Sant Quirze de Pedret.

Distancia: 12 Km. aprox. (anada i tornada) 

Desnivell: +170 metres aprox.

Ruta:
Cal Rosal – Antic pont del Carrilet - Pont gòtic de Pedret - Sant Quirze de Pedret - Pont gòtic de Pedret - Cal Rosal

Recorregut:

Per accedir al punt de partida haurem de deixar el cotxe a una explanada ubicada a la part Nord, sortint de Cal Rosal, al costat d’una rotonda per accedir a l’antiga carretera amb direcció a Berga. Aquesta via verda no està degudament senyalitzada com altres vies verdes condicionades pel us lúdic. Al mateix temps té l’inconvenient que està permesa la circulació de cotxes i motos que fan que el trajecte no sigui tan bucòlic. 
S'inicia l'itinerari prenent la pista de terra, l'antic pas del carrilet, que es dirigeix cap al Nord vorejant el riu Llobregat pel seu marge dret. Més endavant, es passa pel costat d'antics habitatges abandonats dels treballadors de la Colònia Rosal. A l'altra banda del riu, se'n veuen més, alguns d'ells habitats, així com també l'església i la fàbrica tèxtil, que va arribar a tenir 2000 treballadors als anys seixanta de la passada centúria repartits entre les seccions de filatura, teixit, tint i acabats. Coneguda pels berguedans com a la Fàbrica del Riu, va romandre oberta entre els anys 1858 i 1991 i acollí una de les colònies tèxtils més grans, pròsperes i emblemàtiques del país.
Més enllà s'observa a l'esquerra (O), també a l'altra banda del riu, l'antic Canal Industrial de Berga. Aquesta conducció, construïda entre 1885 i 1900, subministrava energia elèctrica a d'altres colònies tèxtils instal•lades al llarg del curs descendent del Llobregat, que al segle XIX fou considerat el riu més productiu del món per l'intens aprofitament industrial que se'n feia. Actualment encara proveeix d'electricitat la fàbrica tèxtil del Canal de Berga, la de les Llums i la de Carburos Metálicos.
Es deixa una pista a la dreta amb el pas barrat i es continua avançant vora el riu. Es deixa enrere, a l'altre cantó del riu, la fàbrica abans esmentada de Carburos Metálicos. Se segueix per un tram ombrívol i emboscat fins a travessar un túnel de l'antic carrilet (2,53 km, 513 m), ferrocarril que va estar en funcionament entre 1860 i 1973. Es tractava d'un petit tren remolcat per una locomotora de vapor de velocitat reduïda -no passava dels 30 km per hora- nascut per satisfer l'intens tràfic comercial de la indústria minera de la comarca a la segona meitat del segle XIX.
Després d'un curt tram a l'aire lliure, s'entra a un altre túnel, el més extens dels tres que es creuaran: per travessar-lo amb total seguretat, és convenient dur una lot o un frontal. Es continua endavant per un tram molt boscós i humit, es creua un petit pont dissimulat per la vegetació i es deixa a mà dreta un altre camí amb el pas barrat. Es travessa el Llobregat per l'antic pont del carrilet, aquest més llarg i ben visible, i tot seguit es passa per l'últim túnel de l'itinerari. A l'entrada es troba la font dels Pescadors.
En sortir del túnel, es prossegueix ara per la riba esquerra del Llobregat. Es deixa a mà esquerra una pista que remunta i s'endinsa al bosc i es continua tot recte planejant pel costat del riu. Es tenen bones vistes al N dels rasos de Peguera i la Figuerassa. Després de deixar un altre trencall a la dreta, que fa cap a una esplanada vora el riu, i passar pel costat d'un refugi de pescadors, s'arriba al pont gòtic de Pedret.
Pont de Pedret, bastit entre els segles XII i XIII. Cal travessar-lo, ara o de tornada, i seguir per la pista cimentada del davant fins a l'església preromànica de Sant Quirze de Pedret. Són 0,65 km i 60 metres de desnivell que s'afegeixen a la ruta. El temple, originari del segle IX, ha estat molt modificat al llarg dels segles. L'aspecte actual, fruit de diferents restauracions del segle passat, és força fidel a l'església existent als segles XII i XIII, quan ja comptava amb elements característics del romànic. Des de Pedret, es tenen unes amplíssimes vistes dels rasos de Peguera, Queralt, la Figuerassa i les serres de Picancel, de Montsent i el Catllaràs.
L'itinerari continua aigües amunt (N), deixant el pont de Pedret a la dreta (E), pel camí terrer senyalitzat amb un rètol cap a la font de la Vaca que voreja el Llobregat per l'esquerra. Als 500 m, s'arriba a les restes de l'antic pont del carrilet, avui esfondrat, i s'acaba la pista i el recorregut (5,54 km, 528 m). Més enllà, es troba la presa de l'embassament de la Baells. Per tornar, hem de desfer el mateix camí. 

Breu:
Una via verda sense grans pretensions però no menys interessant i que en el nostre cas vam complimentar amb la visita al sempre ben recordat poble de Sant Julià de Cerdanyola. Fins la propera.

El tàndem: Josep i Mercè.

Informació extreta de "Rutes Palau Robert"
Print Friendly and PDF