Pic de Subenuix  2950






Un cim esvelt, airós, alpí.

El Pic de Subenuix és una muntanya que es troba en límit comarcal entre els termes municipals de la Torre de Cabdella (Pallars Jussà) i d'Espot (Pallars Sobirà), en el límit del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i la seva zona perifèrica.
El nom pot referir-se a l'important pontarró pel qual el camí ral del Portarró travessa el riu de Subenuix (del basc zubi, pont i -uix, referint-se a les diverses parts i zones d'aquesta vall).

Desnivell: +1.350 metres aprox.

Distància: 22 Km. aprox.

Punt de partida: Prat de Pierró
Des de la carretera C-13, prenem la carretera local LV-5004 fins a la població d'Espot. Un cop allà, la creuarem, i només haurem de seguir els cartells que ens indiquen el Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Uns quants quilòmetres més endevant, arribem a l'aparcament de Prat de Pierró. 

Ruta:
Aparcament Prat de Pierró – Ermita de Sant Maurici - Refugi Ernest Mallafré – Ribera de Subenuix - Estany Gran de Subenuix - Estany Xic de Subenuix – Barranc de Subenuix - Pic de Subenuix - Barranc de Subenuix - Estany Xic de Subenuix - Estany Gran de Subenuix - Ribera de Subenuix - Refugi Ernest Mallafré – Ermita de Sant Maurici - Aparcament Prat de Pierró

Recorregut:
Des de l'aparcament de Prat de Pierró seguim el GR-11 que sense pèrdua en duu cap al refugi Ernest Mallafré. 
Un bonic GR, ben condicionat, que ronda proper al riu Escrita fins a l'ermita i font de Sant Maurici. 
Els Encantats, gosen d’una innivació espectacular i ens ofereixen una preciosa estampa de muntanya. 
Propers al llac de Sant Maurici, abandonem el GR i regirem cap a l'esquerra fins al refugi esmentat on farem nit.
Al dia següent ens llevem i ens calcem tots els estris doncs la neu ja és present a la porta del refugi i segons les dades hi ha molta, però que molta neu. 
Enfilem el sender que voreja el marge esquerra del l'estany amb direcció al Portarró d’Espot, creuem la riera de Subenuix i seguim pràcticament fins al final de l'estany.
Abandonem el sender i regirem cap a l’esquerra enfilant l'ampla vall de Subenuix que ens permet fugir, de moment, de l'elevat risc d'allaus per l’època on ens trobem. 
Com es diu molts cops, al fons a mà dreta, trobarem l’alpí i estètic Pic de Subenuix.
Malgrat la quantitat de neu encara avancem força còmodes amb les raquetes doncs a primera hora la neu esta forta i freda. 
Xino-xano anem fent camí i ens apropem fins a l'estany Gran de Subenuix i a continuació fins a l'estany Xic de Subenuix. 
L’airós Subenuix no té pèrdua, segons el planell el trobem a la dreta del Pic de Morto amb el seu coll que donaria accés al refugi de Colomina. 
Naltros hem de anar a buscar l’altre coll ubicat enmig del Pic dels Estanyets i el nostre objectiu. 
Pugem gradualment fruint de l’idíl•lic paisatge innivat, flanquejats per l'airosa Agulla del Portarró a mà dreta i per la Roca de l'Estany a mà esquerra.
Seguim amunt pel Barranc de Subenuix mentre el sender es va encaixonant i redreçant costerudament. 
Una mena d'embut ens donarà l’accés al coll des d'on assolirem el cim. 
Fent ziga-zagues arribem al coll on fem una aturada tècnica per recuperar l'alè.
Les vistes hivernals per excel•lència, son impressionats per tots els costats. 
En aquest coll un grup de dissidents prefereix esperar tot guaitant el paisatge, mentre la resta de companys enfilant amb decisió els últims metres. 
Una part final prou exposada en els últims metres, per l’excés de neu, fins el punt culminant del cim. 
Un cim feréstec, airós, esvelt, alpí, amb caràcter propi. 
Retornem al coll amb la resta de companys i desprès de les típiques fotos reprenem la tornada. 
Una tornada que passa per desfer el mateix camí de pujada, ara prou evident doncs només cal anar seguint la traça. 
Com era previsible, les condicions de la neu han canviat radicalment per la consistent insolació del dia. 
Neu primavera en estat pur que ens exigeix un esforç afegit per avançar mentre ens enfonsem en aquest toll de neu. El paisatge prou paga la pena de l'esforç requerit. 
Xau-xau anem fent fins arribar a l’atapeït refugi novament. 
Canvi de sabates per les xancles i al riu a netejar-se una mica abans del merescut sopar amb la tertúlia que obra els comentaris de les millors jugades de la jornada.

Breu:
Aprofitant el pont del 1er de Maig vam anar a fer muntanya pel Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. 
Prenem com a campament base el “coqueto”, però força incòmode refugi de Ernest Mallafré. 
Un refugi molt bucòlic amb poca gent, però que amb plena ocupació es torna molt incòmode i antisocial, ara tampoc entrarem en detalls però deu ni do. 
A l'endemà teníem l’intenció de fer Els Encantats, però degut al toll de neu i per majoria absoluta, ajornem el pla establert. 
La previsió meteo anuncia més calor i la neu, condició que no ens permetria fer el cim amb solvència i seguretat. 
Tot plegat, hem gaudit d'una magnifica ascensió en tots els sentits per un paisatge d'alta muntanya espectacular. 

Els muntanyencs: 
Annabel - Aurora - Clara - Christine - Dani - David - Gloria - Jesús - Joan - Josep - Mercè - Miquel - Mònica - Santi - Sergi - Pep

Print Friendly and PDF