Lo Piolet

Un 4x3.000 d’ascensió directe

La Vall d'Estós és una vall pirinenca situada a la comarca aragonesa de la Ribagorza, dins del Parc Natural de Posets-Maladeta. Al Nord d'aquesta vall, que és d'origen glacial, hi ha el Massís del Perdiguero (3.221 m), i al Sud el Massís del Posets (3.375 m). Aquesta vall, orientada de Oest a Est, te una longitud aproximada de 12 quilòmetres i al fons de la mateixa transcorren les aigües del Riu Estós, afluent del riu Esera. Clarabides, Gías, Oô, son pics que superin també superen els 3.000 metres y fan frontera amb França. L'altitud de la Vall oscil•la entre a els 1.400 i els 3.375 metres.

Desnivell: + 1.760 metres aprox.

Distància: 27 Km. aprox.

Punt de partida: Vall d’Estós.
Des de Benasc continuem per la carretera A-139 fins que arribem a una desviació que ens indica la Vall d’Estós. Prenem aquesta carretera secundaria seguint en tot moment els cartells indicadors de la Vall d’Estós. Continuem per aquesta carretera un parell de quilometres aprox. fins que la carretera es converteix en una pista. Just a mà esquerra hi ha una gran explanada on hem d’estacionar el vehicle.

Ruta:
Vall d’Estós - GR-11 - PR-6 - Cabana de la Coma - Cabana del Turmo - Refugi d’Estós - Barranco de Gías - Ibón pequeño de Gías - Ibón de Gías - Puerto de Gías - Clarabide Oriental - Clarabide Central - Clarabide Occidental - Bretxa de Gías - Pico Gías – Bretxa de Gías - Vall de La Coma - Fitas de Gías - Refugi d’Estós - Cabana del Turmo - Cabana de la Coma - PR-6 - GR-11 - Vall d’Estós

Recorregut:
Dissabte = Seguim la pista que voreja el riu d’Estós en direcció Nord-oest. Una pluja intermitent adobada amb una destorbadora boira, no ens permet gaudir d’aquesta suposada oberta i preciosa vall. Més endavant arribem a una bifurcació, deixem la ruta que per l’esquerra ens duria a Batisielles i prenem per la dreta el PR-6. Xino-xano passem per la Cabana de la Coma, creuem el Barranc de Perdiguero i arribem a Cabana del Turmo. Després d’una estona i sense més complicacions arribem al refugi d’Estós. Ens acomodem al refugi, segons previst, per fer nit i atacar els cims l’endemà. Un soparet i ràpidament ens arrupim dintre dels sacs en una nit plàcida i tranqui-la.
Diumenge = De bon mati traiem el nas per veure quina climatologia ens brinda el dia i de moment es presenta molt tapat. Mentre prenem l'esmorzar (el trampolí del dia) plou amb insistència. Malgrat la pluja i aprofitant una aturada, sortim animosos confiant que el dia s’acabarà decidint favorablement del nostre costat. Prenem un sender que passa al costat dels serveis i desprès pel dipòsit d'aigua. En forta pujada sense descans anem pujant pel camí que remunta el Barranco de Gías. Més endavant deixem el camí que per la dreta ens duria al Port de Ôo i seguim per l’esquerra. Sense defallir continuem fins el pequeño ibón de Gías (també el podríem anomenar ibón dels enamorats per la seva forma). A continuació ens apropem en mantinguda pujada fins al Ibón de Gías (germà gran del ibón dels enamorats). El temps no millora en cap sentit, però almenys no plou. Unes escletxes de llum ens permeten veure els airosos i esvelts cims del voltant, fins i tot el Posets a estones. Ara avancem lentament per un costerut pedregar fins al Puerto de Gías. El temps avui no fa cap concessió i la boira es passeja convenientment per tot arreu. Ara seguim el cordal i arribem fàcilment fins el Clarabide (oriental) amb una cota de 3.012 metres. Fa un fred considerable que obliga a posar-nos el forro, el gore, els guants i tot el que portem a la motxilla. Les primeres fotos i seguim el cordal fins el segon Clarabide (central) amb una cota de 3.020 metres. Per anar a cercar el tercer Clarabide s’ha de passar per una petita escletxa. Amb cautela superem el pas i arribem al Clarabide (occidental) amb una cota de 3.007 metres. Bé, els Clarabides ja son cosa del passat i ara tenim en front el Gías com a objectiu final. Tornem enrere fins el Clarabide (central) per fer una petita davallada que ens situarà al peu del Pico Gías. Per accedir al Pico Gías i rematar la feina s'ha de fer una grimpada força entretinguda. S'ha de buscar el recorregut adient per la Bretxa de Gías que dóna pas a l'estret cim. Cal anar amb compte doncs la caiguda de pedres i rocs està present. Ens plantem al capdamunt del Pico Gías amb una cota de 3.011 metres, en un tres i no res. Fem les darreres foto-finish per testimoniar l’últim objectiu del dia envoltats de la persistent boira que no escampa ni a trets. Amb els objectius conquerits, reprenem la tornada cap el refugi doncs la climatologia no convida. Primerament baixem per la bretxa esmentada amb cautela i seguidament anem a cercar la ruta de baixada. Proper a la bretxa de Gías, entremig del Clarabide i el Pico Gías surt un corriol en direcció Sud que davalla decididament. Prenem aquest corriol que baixa per una mena de tartera popera a la Vall de La Coma. Corriol que baixa “pel tros” flanquejat per les esquerpes Fitas de Gías que li donen un ambient feréstec i alpí. Poc a poc el corriol va perdent inclinació fins arribar al refugi d’Estós sense més complicacions. Una aturada tècnica al refugi per reposar “bio-diesel”, traduït a l’anglès “beer”. Petem una mica la xerrada i en poca estona reprenem la marxa. Anem desfent el camí de pujada, maleint una mica la climatologia. Xino-xano anem desfent la llarga i mantinguda baixada fins el pàrquing. Ara ens calcem les sabatilles de trekking (tot un plaer), ens arrenguem una mica i enfilem cap a Benasque. Ens aturem a Benasque per visitar la botiga de muntanya Barrabés. Be ja esta tot dit (o no). Fins la propera.

Breu:
Bona excursió que brinda conquerir 4x3.000 cims d’una tacada. Igualment la ruta d’accés passa per la preciosa Vall d’Estós discorre flanquejada per un munt d’airosos cims de 3.000 metres. Poca cosa més a dir, tot plegat hem gaudit en tots els sentits d’una bona jornada de muntanya.

Els caminants: Alex - Christine - Josep - Laura i Kibu - Luismi - Mercè - Miguel - Santi