El tercer de la selecta família dels 3.000
El mont Perdut (en aragonès, mont Perdito) és el massís calcari més alt dels Pirineus i d'Europa. El seu pic de més alçària és el mont Perdut, amb 3.355 metres. El massís de mont Perdut, conegut per Les Tres Sorores (en aragonès, As Tres Serols), el componen els pics de: mont Perdut (3.355 metres), Cilindre (3.328 metres), i Anyiscle (3.263 metres) anomenat també aquest últim Soum de Ramond. En aquest sector es troben 22 cims de més de 3.000 metres.
El massís del mont Perdut forma part del Parc nacional d'Ordesa i mont Perdut, constituït al seu torn per 4 valls d'extraordinària bellesa: Ordesa al Sud-oest, Anyiscle al sud, Escuaín al Sud-est i Pineta a l'Est. Part del massís s'interna al Nord en territori francès, formant part del Parc Nacional dels Pirineus occidentals, i en destaca la vall i circ de Gavarnie, un altre impressionant circ glacial que, a la capçalera, té la cascada més alta d'Europa, amb més de 425 metres de caiguda vertical.
A la cara Nord del mont Perdut, es troba una de les poques glaceres que hi continua havent als Pirineus, encara que en retrocés lent, però continu. Es tracta d'una llengua amb molt de pendent, amb un front d'uns 750 metres i que va des dels 2.700 als 3.250 metres d'altitud. El mont Perdut, amb els seus 3.355 m, és el tercer cim més alt dels Pirineus per darrere de l'Aneto (3.404 metres), el Posets (3.375 metres), i igualat amb la punta Astorg (3.355 metres). La via normal d'ascensió s'efectua a través del refugi de Gòriz (2.100 metres), on és habitual pernoctar, i la canal de "l'Escopidora", un dels punts negres del Pirineu on s'ha matat molta gent intentant assolir el cim. Aquest massís és declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 1997
Desnivell: +2.050 metres aprox.
Distància: 18 Km. aprox.
Punt de partida: Pradera de Ordesa.
Per la carretera N-260 ens apropem fins a la població de Broto. Uns 3 quilometres aprox. més endavant, seguint per la mateixa carretera, ens desviem cap a la dreta i ens apropem fins a la població de Torla. Un cop a la població, depenent de la temporada, aparquem al pàrquing de Torla-Ordesa per prendre el bus que ens durà fins a la Pradera de Ordesa. Als mesos d’estiu i altres dates de més afluència, només es pot accedir a la Pradera de Ordesa amb el bus habilitat.
Ruta:
Pradera de Ordesa - GR-11 - Bosque de Las Hayas - Gradas de Soaso - Llano de Soaso - Circo de Soaso - Cola de Caballo - Puente de Soaso - Camino de Las Mulas - Refugi de Góriz - Ciudad de Piedra - Ibón Helado - Escupidera - Monte Perdido - Escupidera - Ibón Helado - Ciudad de Piedra - Refugi de Góriz
Recorregut:
1er dia = Aproximació al refugio de Góriz
Sortim de la Pradera de Ordesa (1.320 metres) seguint el GR-11, per una pista que ronda el marge dret del riu Arazas. En poca estona podem observar a la nostre esquerra l’airosa paret del Tozal de Mallo, solcada per intrèpides vies d’escalada, contrafort del Pico Mondarruego que destaca des de l’entrada a la vall per la seva imponent cara Sud tot i la seva discreta alçada de 2.280 metres. Deixem enrere el Pont de Cotatuero i diferents miradors de precioses i cabaloses cascades fins que ens endinsem per l’espectacular i frondós Bosque de las Hayas (1.594 metres). Seguim sense pèrdua pel GR-11 fins a les vistoses Gradas de Soaso, encaixonats dintre d’aquesta enorme Vall d’Ordesa. Hi ha diferents feixes a major alçada que ronden pels seus dos marges oferint unes fantàstiques vistes aèries de la vall. Continuem endavant pel Llano de Soaso fins al Circo de Soaso que tanca la vall. Abans de enfilar cap al refugi, ens apropem fins a la fotogènica Cola de Caballo (1.760 metres), parada obligatòria per gaudir d’aquesta impressionant cascada. A continuació girem cua fins el Puente de Soaso i anem a cercar el sender, en sentit Est, que s’enfila per la dreta del circ. Un altre opció, més directe, és anar en front i en sentit Nord a cercar las Clavijas de Soaso. Naltros continuem pel sender, anomenat Camino de Las Mulas, que fent ziga-zagues remunta el Circ de Soaso. Abans d’arribar al capdamunt del circ, anem regirant cap a l’esquerra en sentit Nord-oest. Fem una aturada tècnica per gaudir de les esplèndides vistes de la majestuosa Vall d’Ordesa. Continuem pel GR-11, en sentit Nord, per un altiplà amb vistes dels imponents Monte Perdido i Cilindro de Marboré que ens escorten per la dreta. Més endavant creuem una mena de ressalts i en poca estona ja divisem el refugi. Arribem el Refugio de Góriz (2.200 metres) on farem 2 nits amb la intenció de fer 2 cims.
Segon dia = 1er cim (Monte Perdido)
De bon matí, traiem el nas i observem un cel força congestionat, que planteja dubtes raonables. Esmorzem i sortim animosos pel sender, molt marcat, que s’enfila muntanya amunt en sentit Nord-est. Més endavant anem regirant cap a l’esquerra, en sentit Nord, passant per sota dels murs de pedra que baixen de la Punta de Las Escaleras. Seguim endavant aproximant-nos al Barranco de Góriz, mentre anem obtenim unes vistes espectaculars de la Vall d’Ordesa i de la immensa mola del cim Tobacor (2.779 metres). Una ruta molt transitada, és la ruta super clàssica d’ascensió al Monte Perdido. Seguint les fites, arribem a una curta grimpada un xic aèria, però que disposa de bones preses per superar-ho. Seguidament anem seguint les fites que ens guien sense pèrdua per l’anomenada Ciudad de Piedra. En aquest tram hi ha la bifurcació, que per l’esquerra ens duria cap al Marboré (3.248 metres). Naltros seguim endavant en sentit Nord i clara direcció cap al Cuello del Cilindro. El dia, meteorològicament, no s’ha acaba de decidir en cap sentit. Més endavant es pot observar, per la dreta, el corprenedor tall i caiguda que disposa la mítica Escupidera. Xino-xano arribem a un mur pel que amb una fàcil grimpada, ens permet l’accés al Ibón Helado (2.988 metres). En front mateix tenim el Cuello del Cilindro que ens donaria accés a la vessant Nord, Glacera del Monte Perdido i ruta d’ascens per la Vall de Pineta. Des d’aquest punt tenim una visió clara de tot el que resta de l’ascensió fins al cim. Continuem per la dreta per un llom de roca que ens permet, de moment, avançar sense grampons ni majors dificultats. Fent ziga-zagues anem sortejant les diferents congestes de neu de la llarga pala. Puntualment ens calcem els grampons per superar curts trams de La Escupidera, aquest estiu ha minvat considerablement el gruix fent menys exposat aquest tram. Seguim muntanya amunt fins situar-nos en una mena de collet, avantsala i/o espatlla del cim. Ara, en sentit Sud, en poca estona ens plantem al capdamunt del Monte Perdido (3.355 metres) tercera cota més alta dels Pirineus. Malauradament la meteorologia s’ha tancat del tot amb un ventall de boires i els núvols, impedint-nos gaudir les suposades espectaculars vistes. A més fa una rasca important i li falten cinc minuts escassos per una borrufada. Fem la foto testimonial i en poca estona repremen la davallada, doncs les condicions no conviden a fruir del cim. Iniciem el retorn, amb cautela per La Escupidera, i seguidament fins a l’Ibón Helado. La resta passa per anar desfent el camí de pujada fins al refugi on farem nit.
3er dia = 2on cim (Marboré) i retorn a la civilització
Enllaç: Marboré
Breu:
Cim, força cotitzat, amb una llarga aproximació per la preciosa i espectacular Vall d’Ordesa. Un gran cim, alpí i feréstec, amb rutes d’ascensió no sempre fàcils. Les 3 rutes normals obliguen a passar per La Escupidera, escenari d’un gran nombre d’accidents mortals. Malgrat les vistes des del cim, hem gaudit d’una franca jornada de muntanya. Ara toca un bon soparet i un bon repòs, doncs demà ens anem cap al Marboré si el temps ho permet.
El grupet: Josep i Mercè
Pradera de Ordesa - Refugi de Góriz
Refugi de Góriz - Monte Perdido
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada