Tuc de Mulleres  3010




Un excel•lent mirador 

El Tuc de Molières, Pic de Molières o Pic de Mulleres de 3.010,1 metres d'altitud està situat al bell mig del cordal granític pirenaic, a les capçaleres de la Vall de l'Escaleta (Alt Éssera) cap a l'oest i de la Vall de Barravés (Ribagorça), cap a l'est. Fronterer, per tant, entre Aragó i Catalunya. 
En àmbits muntanyencs el nom amb què és més conegut és Tuc de Molières. 
El vessant est toca a la Vall de Molières i és el més característic, ja que té un imponent aspecte alpí. Pendents molt dretes, amb boscos d'avets i faigs a la part baixa i quatre estanys, també d'origen glacial entre els 2.200 i els 2.400 metres, que donen origen a la Noguera Ribagorçana. 
A la part alta d'aquesta vall i sota mateix del pic, existeix una gelera permanent. 
Damunt del primers dels llacs, segons es remunta la vall, s'hi trobava un refugi de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya, amb capacitat per deu persones. 
Fou inaugurat el 1974 i desmuntat el 2011 degut al seu mal estat. Immediatament, durant l'Agost de 2011 es va instal•lar un nou Refugi Molières. 

Desnivell: + 1.450 metres aprox.

Distància: 17 Km. aprox.

Punt de partida: Boca Sud del túnel de Vielha.
Des de Lleida es pren la N-230 en direcció a Vielha. 
Estacionem el vehicle en una zona de pàrquing que hi ha sobre l'antic túnel, que ara s'utilitza com a vial de serveis.

Ruta: 
Boca Sud del túnel de Vielha - Pleta de Molières - Barranc de Molières - Refugi Molières - Estanhòts de Molières - Coret de Molières - Tuc de Mulleres - Coret de Molières - Estanhòts de Molières - Refugi Molières - Barranc de Molières - Pleta de Molières - Boca Sud del túnel de Vielha

Recorregut: 
Dissabte = 
Comencen a caminar entre la boira per la frondosa pleta de Molières. 
Des de l’inici ja és divisa la punta del Tuc de Molières. 
Ara ens endinsem per una zona boscosa, propers al riu que davalla pel barranc de Molières. 
Tram alpí, d’alta muntanya que ens brinda algun que altre cabalós salt d’aigua. 
Seguim avançant mentre la vegetació va desapareixent al nostre pas.
Xino-xano anem fent camí per una zona de rocs i a continuació en mantinguda pujada fins al malmès refugi de Molières. 
Un refugi de llauna, força malmès pel pas del temps i per l’impropi incivisme dels mateixos muntanyencs que el fan servir com aixopluc. 
Aquest cim és pot fer fàcilment en una sola jornada, però naltros vam preferir anar amb la calma per aprofitar el cap de setmana. 
Sopem un xic i ens arrupim ràpidament dins del sac en una nit plàcida i tranqui-la.
Diumenge = 
De bon mati traiem el nas fora del refugi per veure el panorama climàtic. 
Una espessa boira no ens esperona els ànims i mentre esmorzem restem aspectants esperant un forat o concessió per iniciar l’ascensió. 
Al cap d’una hora el sol en continua lluita amb la boira fa els primers intents d’obrir el dia definitivament. 
Sortim del refugi confiats en la milloria, doncs ara per ara la boira no cedeix ni un pam. 
Seguim el camí i les fites que sense pèrdua ens porten al Coret de Molières que dóna l’accés al cim.
Deixem enrere els Estanhòts de Molières mentre anem guanyant alçada. 
El dia es va obrint oferint-nos una treva que aprofitem per gaudir de les vistes. 
Ja trepitgem neu i ens calcem els grampons per seguir avançant amb més seguretat. 
Mentre ens calcàvem els grampons, sentíem com el vent bufava amb molta força al Coret de Molières.
Una ultima pala força dreta, ens situa sota una curta grimpada d’uns 10 metres aprox. per accedir al Coret de Molières. 
Ara el vent esbufega enrabiat i ens obliga a fer equilibris aerodinàmics per no perdre l’equilibri. 
Girem cap a l’esquerra en sentit Sud i continuem avançant per una ample cresta. 
Anem fent una mica el funambulista a causa del les rafegues de vent.
Incòmodament, en poca estona arribem dalt del cim del Tuc de Molières amb una cota de 3.010 metres.
Un excel•lent mirador que ens brinda unes magnifiques vistes del Aneto i de tot els massís de la Maladeta amb un munt de cims per sobre dels 3.000 metres. 
El vent com a protagonista ens obliga a restar poca estona al cim. 
Fem les quatre fotos pel record i enfilem avall ràpidament. 
Mentre anem desfent el camí de pujada el sol desapareix per complert. 
Desgrimpem i en poca estona ens traiem els grampons per continuar avançant més còmodament. Donades les inclemències meteorològiques decidim per majoria absoluta, anar al refugi per fer l’aturada tècnica i prendre l’àpat de la jornada. 
Després de reposar a l’aixopluc de llauna reprenem la baixada. 
Xino-xano arribem la Pleta de Molières i en una estona més fins al pàrquing on tenim estacionat el vehicle.
Finalment ens canviem de sabates (un plaer) i ens acomodem dintre del vehicle per tornar a la civilització.

Breu: 
Ascensió a un dels cims de la col•lecció de cims de 3.000 metres del nostre país. 
Un cim modest, però perfectament ubicat amb unes vistes de primer ordre. 
Tot plegat, hem gaudit en tots els sentits d’una bona jornada de muntanya.

Els caminants: Alex - Christine - Josep - Luismi - Miquel

Print Friendly and PDF